Per art de màgia i teatre

6 gener 2010 – 13:41

Em va agradar molt l’espectacle infantil de màgia de Llorenç Cloquell, i no només perquè m’ho vaig passar bé amb els trucs i el bon ambient que ell mateix s’encarrega de crear, sinó perquè ha sabut teatralitzar-lo i mesclar la interpretació amb l’execució dels exercicis propis del prestidigitador. Un aspecte que sovint obvien els màgics (potser voluntàriament, ja que no tenen cap obligació), convertint-se més en vehicles d’animació entre trucs, que no en un personatges que en fa, de trucs.
Aquesta és la crítica que vaig públicar al diari (04-01-10):

Més d’un dirà que això no és teatre. Que és un xou de màgia, un entreteniment, un passatemps infantil per a tota la família i prou. Però jo, amb un imperdonable retard de quatre anys, vaig acudir al Sans a veure (gaudir) del màgic Cloquell i del seu espectacle “Per art de màààgia” i em vaig trobar amb una posada en escena molt treballada, un guió ben estudiat, amb espai per a la improvisació i la interacció amb el públic, però mesurat, divertit i perfectament estructurat. Enriquit fins i tot amb uns grams de pantomima aportats per un impertèrrit Pere Pau Sancho en l’improbable paper “d’hostessa” consort. I una interpretació que anava més enllà de l’habilitat d’un bon prestidigitador, perquè Llorenç Cloquell és actor. Un actor que fa màgia o un màgic que interpreta. I tant m’és una cosa com l’altra, perquè les dues les fa força bé, i no pas gens de pena de considerar la suma d’ambdues com a un espectacle escènic o, per què no, teatral, per molt que el gènere sigui el de la màgia i no la representació dramàtica d’un text.
L’espectacle està molt equilibrat. Trucs senzills i divertits (sempre sorprenents o inesperats) per a la canalla s’alternen amb d’altres d’allò més al·lucinants i que van més enllà de la típica broma amb trampa. Més adults, podríem dir, encara que els nins mai no desconnecten. De fet participen en tot moment, i d’això s’encarrega amb especial cura el protagonista, que demostra tenir un excel·lent bagatge en psicologia infantil, treguent el millor partit possible de cada al·lot que feia pujar a l’escenari. És d’agrair veure com un artista dedica els seus esforços creatius als nins sense considerar-los públic fàcil o ximplet, sinó personetes de curta edat però gens complaents i molt exigents. És llavors que les coses surten bé i els espectacles són per a totes les edats, perquè funciona amb els infants de veres i els adults que ho semblen (així em va fer sentir. Fins i tot m’hagués fet ganes que em treguès a escena). Vaja, que vaig gaudir com un boig. Així que just és dir-ho, si teniu nins per casa, aquest espectacle és un bon regal. Us ho agrairan. I si no teniu, aneu igualment. Li agraireu al Màgic Cloquell.

Autor i director: Llorenç Cloquell.
Intèrprets: Màgic Cloquell i Pere Pau Sancho.

Javier Matesanz

Per art de màaaaaagia
Llorenç Cloquell. Teatre Sans
Nadal a Mallorca vol dir matines, Sibil·la i Cloquell, aquest actor i màgic que es desfressa de presentador televisiu. Al teatre fa el mateix però a l’inrevés: es desfressa de locutor, i xerra amb el públic, convida els nins i conta batalletes. De tant en tant surt un conill del seu capell perquè això és el que manen els cànons. Però ell disfruta més d’interactuar amb la gent. Cloquell té el do de la paraula propera i del llenguatge planer. I li encanta fer bromes. D’aquí el to distès, la seva figura antiCopperfield. A més, la càrrega afectiva. La màgia d’estimar el país. Fins i tot la Seu que ha volat.

Emili Gené. Fan teatre.